Deixar que una altra anima ompli la teva, és tant romàntic com tòxic? Quan ens connecten amb una persona i ens deixem endur desitgem impregnar-nos de la seva energia, fluir i deixar-nos caure sobre ella, deixar que ompli el vuit que sentim. Però a la vegada és quelcom insà... Jo vull deixar-me anar i ho faig contínuament... Però la racionalitat i la passió desmesurada s'enfronten en un dilema constant. Que és l'amor, si no l'entrega absoluta cap a una altra anima, desitjant que et sostingui i desitjant sostenir-la, formant un tot, formant un ésser entrellaçat. Esther Ruth ©️
Blog personal. Espacio de reflexiones, relatos y vómitos emocionales.