Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como emocions

Dilema constante

Estoy en una de esas etapas que marcan principios y finales.  Un dilema constante, un tira y afloja.  Un sentir al máximo, un arrepentimiento incesante.  Con la mente en permanente contradicción, sin saber si este sentir es euforia, tristeza, nostalgia, miedo, atrevimiento…  Es un momento de hacer balance, mirar atrás y comenzar a despedirme.  En abril se cumplen cuatro años de la pérdida de mi Padre. Sé que tengo que dejarle ir, pero me aferro.  Han sido unos años de enorme aprendizaje y de sufrimiento, pero también años de saborear lo realmente importante de la vida.  Ha sido muy duro repartir alegría con el corazón roto.  Al principio, después de cada actuación, me esperaban quilómetros de lágrimas en el coche de vuelta a casa.  Pero que bonito y generoso es ofrecer tu esencia y tu sonrisa teniendo el alma partida en pedazos y el corazón llorando.  Ha sido una etapa de autoexigencia que me ha dejado exhausta.  Ahora estoy en un m...

Ànima robada

 

Quatre mesos

Avui fa quatre mesos que vas transcendir i des d'aquell dia, el que més desitjo en aquest món és tornar-te a veure. Desitjo poder riure amb tu, fer bromes, anar al nostre aire, passejar, explicar-nos les nostres coses, banyar-nos al mar, gaudir de les coses que realment importen; de la companyia. Desitjo que em vinguis a buscar i venir-te a buscar per anar d'excursió, a la platja, a visitar un poble, pujar a la Mola, jugar a bàdminton... Desitjo el teu "Bon Dia" per WhatsApp, desitjo el "Bona nit", el "Com ha anat?", Que em diguis "Bona Animació" quan vaig a treballar, que em preguntis si ja estic a casa... Arribar a casa teva i trobar-te jugant a escacs, escoltant música, llegint, fent làmpades i figures de fusta, dibuixant o simplement sopant. Desitjo tornar a sortir en bici amb tu, prendre el sol, anar a menjar, que m'enviïs selfies i sortides de sol... I desitjo tantes coses més... En fi, gaudir de la vida junts.  Sempre viure mir...