Nido Mental

Avui fa un any que el meu cor es va trencar en mil fragments. Avui fa un any que la vida es va truncar per sempre. Avui fa un any que no aconsegueixo despertar d'aquest mal son. Avui fa un any... Fa un any Papa que vas transcendir... Un any de nits fosques de l'ànima on m'he enfonsat completament, on he nadat en el fang més dens. On no trobo sortida. Un any caminant amb el dolor, un any arrossegant la pena, intentant transformar-la. Un any on puc comptar amb els dits d'una mà qui està al nostre equip, Papa. Però estic tranquil·la i sé que tu també. Encara que el patiment és desgarrador. Hem vingut aquí a experimentar... I jo crec que he patit massa... L'entorn és poc empàtic i em fas tanta falta, Papa... Tu ja ho saps. Sé que estàs present, però que no et puc veure en aquesta vida terrenal. Però ens retrobarem de nou. Les nosaltres animes no s'han separat mai, Papa, mai. Sempre junts. Recordo quan em vas agafar la mà, en aquell últim i trist dia... Amb força... ...

Avui fa quatre mesos que vas transcendir i des d'aquell dia, el que més desitjo en aquest món és tornar-te a veure. Desitjo poder riure amb tu, fer bromes, anar al nostre aire, passejar, explicar-nos les nostres coses, banyar-nos al mar, gaudir de les coses que realment importen; de la companyia. Desitjo que em vinguis a buscar i venir-te a buscar per anar d'excursió, a la platja, a visitar un poble, pujar a la Mola, jugar a bàdminton... Desitjo el teu "Bon Dia" per WhatsApp, desitjo el "Bona nit", el "Com ha anat?", Que em diguis "Bona Animació" quan vaig a treballar, que em preguntis si ja estic a casa... Arribar a casa teva i trobar-te jugant a escacs, escoltant música, llegint, fent làmpades i figures de fusta, dibuixant o simplement sopant. Desitjo tornar a sortir en bici amb tu, prendre el sol, anar a menjar, que m'enviïs selfies i sortides de sol... I desitjo tantes coses més... En fi, gaudir de la vida junts.  Sempre viure mir...