Ir al contenido principal

Gràcies yayu

Gràcies yayu

Gràcies yayu, gràcies per tot.
Marxes, marxes però ens deixes molt!
Una esquerda penetra el nostre cor, sento tristesa perquè t'envàs, però celebro que la vida m'hagi donat l'oportunitat d'estar amb tu, d'aprendre de tu, d'estimar-te.
Sempre has sigut únic, singular, autèntic... Home d'un caràcter fort, que per dins te l'essència d'aquell nen interior que mai marxarà i que sempre recordarem amb tendresa.
Em vas ensenyar tant!
Amb tu vaig aprendre a valorar les petites coses de la vida.
Amb tu vaig entendre que l'esforç i el treball donen les recompenses desitjades.
Amb tu vaig sentir la lluita i l'amor vers la nostra llengua i cultura.
Amb tu vaig descobrir que l'humor és l'eina màgica que ho arregla tot.
Amb tu vaig aprendre a estimar els gossos, a gaudir de l'esport, a expressar-me dibuixant, a degustar dolços capritxos, a deixar el món de vista jugant al dòmino, a tenir picardia jugant al “remigio”... I tantes, tantes coses...
Amb tu he comprovat que pot haver-hi un amor per a tota la vida!
Recordo quan era petita i sempre em deies: Fes bondat!
Ho faré! Ho faré per tu, pels que hi van ser, pels que hi són i pels que vindran.

Gràcies yayu, gràcies per tot.
La teva néta Esther, la teva Cuca.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Cada vez que tus ojos miran los míos

Me siento abrumada por esta carga electrizante.  Cada vez que tus ojos miran los míos, siento que todo se detiene.  Siento que mis venas se contraen.  Lo siento todo.  Te miro a los ojos y siento que entro en un universo.  Cuando nuestras miradas se sostienen más que fugazmente, siento que no puedo sostener mi alma.  Siento que caigo y a la vez me elevo.  Siento fuerza y debilidad a la vez.  Tus ojos me dan la vida, pero me la quitan al mismo tiempo.  Quisiera entrar en ellos y perderme.  Esther Ruth ©️

Creía haberte leído los ojos

Te diré que me inspiro con miradas y conexiones ajenas, para no confesar que me inspiro contigo.  Creía haberte leído los ojos.  Pero no.  Esta conexión es un delirio más de mi parte.  Qué noche tan oscura, con un muro enfrente, una sensación ridícula encima, cuál muñeca rota.  Esther Ruth ©️

Que difícil és fer-ho fàcil, o no...?

Després de 5 anys he tornat a aquesta platgeta. No és una platja espectacular, però està molt a propet de casa i significa molt. Aquí veníem el meu pare i jo sovint l'estiu abans que partís d'aquest món. I observava contenta com es recuperava i com tornava a gaudir de la vida, com un nen. No necessitem res més que poder respirar i somriure, el mar, la muntanya... En fi, els regals de la natura, per a ser intensament feliços i sentir-nos vius. I poder compartir-ho. El problema és que les ferides emocionals que arrosseguem, les frustracions, les comparacions, les expectatives, etc. Ens allunyen del que és realment essencial i fàcil. Que difícil és fer-ho fàcil, o no...? Avui he tingut l'impuls conscient o inconscient de venir aquí, he anat a córrer i necessitava venir a aquest raconet. Potser necessito connectar-me més amb el meu Pare, demanar-li més consell i inspiració. Sé que m'acompanya sempre. 💫 La vida ja sabem que és un aprenentatge constant. Ens agradi o no, la i...