Ir al contenido principal

Ese velo que un día se desprendió

Imagen
De
Desearía volver a recuperar ese velo que un día se desprendió de mis ojos, ese velo que cayó y me permitió ver más allá. 
Pero es imposible. Una vez has descubierto ciertas cosas, te has desengañado y has visto lo oscuro de este mundo no puedes retroceder. 

No sé si estoy cerca de la verdad, no sé si existe la verdad... Sólo sé que no sé nada. 

Lo que sí sé es que siempre he intentado buscar la verdad, aunque esto me lleve al dolor, a vivir con cierta angustia. 

En el mundo existe el bien y el mal y eso es una verdad. 

Y cuanto más consciente soy de que existe el mal, más segura estoy de lo bonito de la vida, del bien. 

Hay que ser consciente de que existe el mal para estar prevenido, para no dejarse manipular, para poder tener un futuro, para ser dignos de vivir una vida propia. 

Esther-Ruth. ©️


Etiquetas:

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Nunca

De
A veces no se trata de ser suficiente para otros, sino de aprender a serlo para una misma. Hay quien no puede sostener lo que somos. Y eso no nos resta valor. Ámate. Ahí empieza todo. ✨  Nido Mental ©️ • #amorpropio #autoestima #saludmental #crecimientopersonal #reflexiones
Publicar un comentario
Leer más

Quan canto

De
Quan canto i la melodia em transporta a una galàxia plena de matisos, tanco els ulls. Tanco els ulls per a assaborir cada nota, tanco els ulls per sentir dins meu cada espurna d'intensitat. Tanco els ulls per a concentrar-me, per a sentir dins meu la música, per a sentir com les ferides es desfan per uns instants. Tanco els ulls com quan faig un petó d'amor i el temps d'eixa d'existir. Esther Ruth ©️ 
Publicar un comentario
Leer más

La vida ens pot trencar o ens pot transformar

De
La vida ens pot trencar o ens pot transformar. Depèn del que ens toqui viure, però també de com naveguem les emocions, de com les acceptem i de com aprenem a perdonar-nos. Hi ha reptes que ens poden deixar enfonsats al fang. Dols, traïcions, injustícies... I transitar-ho també passa per acceptar que, en el passat, vam actuar amb la informació que teníem aleshores. Hi havia coses que no sabíem, que encara no coneixíem, i no podem jutjar aquella antiga versió de nosaltres amb la consciència que tenim avui. No sempre ressorgim igual. De vegades ressorgim més conscients, més sensibles, més profunds... Vivim en una època curiosament interessant, en què ens exigim massa, ens comparem massa i sovint oblidem tot el que ja hem superat i sostingut. I tampoc som conscients fins a quin punt una paraula, una reflexió o una actitud nostra pot haver influït en la vida d’algú. Potser hem estat llum, refugi o inspiració sense arribar-ho a saber mai. Potser una de les relacions més importants que tindre...
Publicar un comentario
Leer más