Ir al contenido principal

Quatre mesos

Avui fa quatre mesos que vas transcendir i des d'aquell dia, el que més desitjo en aquest món és tornar-te a veure.

Desitjo poder riure amb tu, fer bromes, anar al nostre aire, passejar, explicar-nos les nostres coses, banyar-nos al mar, gaudir de les coses que realment importen; de la companyia. Desitjo que em vinguis a buscar i venir-te a buscar per anar d'excursió, a la platja, a visitar un poble, pujar a la Mola, jugar a bàdminton... Desitjo el teu "Bon Dia" per WhatsApp, desitjo el "Bona nit", el "Com ha anat?", Que em diguis "Bona Animació" quan vaig a treballar, que em preguntis si ja estic a casa... Arribar a casa teva i trobar-te jugant a escacs, escoltant música, llegint, fent làmpades i figures de fusta, dibuixant o simplement sopant. Desitjo tornar a sortir en bici amb tu, prendre el sol, anar a menjar, que m'enviïs selfies i sortides de sol... I desitjo tantes coses més... En fi, gaudir de la vida junts. 

Sempre viure mirant enrere, mirant el passat, perquè en ell estàs tu. Sempre viuré amb la frustració de saber que vas marxar massa aviat. Sempre viure en la nostàlgia i en l'esperança de retrobar-nos algun dia. 

Perquè és el que més desitjo, tornar-te a veure Papa.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Nunca

A veces no se trata de ser suficiente para otros, sino de aprender a serlo para una misma. Hay quien no puede sostener lo que somos. Y eso no nos resta valor. Ámate. Ahí empieza todo. ✨  Nido Mental ©️ • #amorpropio #autoestima #saludmental #crecimientopersonal #reflexiones

Quan canto

Quan canto i la melodia em transporta a una galàxia plena de matisos, tanco els ulls. Tanco els ulls per a assaborir cada nota, tanco els ulls per sentir dins meu cada espurna d'intensitat. Tanco els ulls per a concentrar-me, per a sentir dins meu la música, per a sentir com les ferides es desfan per uns instants. Tanco els ulls com quan faig un petó d'amor i el temps d'eixa d'existir. Esther Ruth ©️ 

La vida ens pot trencar o ens pot transformar

La vida ens pot trencar o ens pot transformar. Depèn del que ens toqui viure, però també de com naveguem les emocions, de com les acceptem i de com aprenem a perdonar-nos. Hi ha reptes que ens poden deixar enfonsats al fang. Dols, traïcions, injustícies... I transitar-ho també passa per acceptar que, en el passat, vam actuar amb la informació que teníem aleshores. Hi havia coses que no sabíem, que encara no coneixíem, i no podem jutjar aquella antiga versió de nosaltres amb la consciència que tenim avui. No sempre ressorgim igual. De vegades ressorgim més conscients, més sensibles, més profunds... Vivim en una època curiosament interessant, en què ens exigim massa, ens comparem massa i sovint oblidem tot el que ja hem superat i sostingut. I tampoc som conscients fins a quin punt una paraula, una reflexió o una actitud nostra pot haver influït en la vida d’algú. Potser hem estat llum, refugi o inspiració sense arribar-ho a saber mai. Potser una de les relacions més importants que tindre...