Quatre mesos

Avui fa quatre mesos que vas transcendir i des d'aquell dia, el que més desitjo en aquest món és tornar-te a veure.

Desitjo poder riure amb tu, fer bromes, anar al nostre aire, passejar, explicar-nos les nostres coses, banyar-nos al mar, gaudir de les coses que realment importen; de la companyia. Desitjo que em vinguis a buscar i venir-te a buscar per anar d'excursió, a la platja, a visitar un poble, pujar a la Mola, jugar a bàdminton... Desitjo el teu "Bon Dia" per WhatsApp, desitjo el "Bona nit", el "Com ha anat?", Que em diguis "Bona Animació" quan vaig a treballar, que em preguntis si ja estic a casa... Arribar a casa teva i trobar-te jugant a escacs, escoltant música, llegint, fent làmpades i figures de fusta, dibuixant o simplement sopant. Desitjo tornar a sortir en bici amb tu, prendre el sol, anar a menjar, que m'enviïs selfies i sortides de sol... I desitjo tantes coses més... En fi, gaudir de la vida junts. 

Sempre viure mirant enrere, mirant el passat, perquè en ell estàs tu. Sempre viuré amb la frustració de saber que vas marxar massa aviat. Sempre viure en la nostàlgia i en l'esperança de retrobar-nos algun dia. 

Perquè és el que més desitjo, tornar-te a veure Papa.