Avui fa un any que el meu cor es va trencar en mil fragments. Avui fa un any que la vida es va truncar per sempre. Avui fa un any que no aconsegueixo despertar d'aquest mal son. Avui fa un any... Fa un any Papa que vas transcendir... Un any de nits fosques de l'ànima on m'he enfonsat completament, on he nadat en el fang més dens. On no trobo sortida. Un any caminant amb el dolor, un any arrossegant la pena, intentant transformar-la. Un any on puc comptar amb els dits d'una mà qui està al nostre equip, Papa. Però estic tranquil·la i sé que tu també. Encara que el patiment és desgarrador. Hem vingut aquí a experimentar... I jo crec que he patit massa... L'entorn és poc empàtic i em fas tanta falta, Papa... Tu ja ho saps. Sé que estàs present, però que no et puc veure en aquesta vida terrenal. Però ens retrobarem de nou. Les nosaltres animes no s'han separat mai, Papa, mai. Sempre junts. Recordo quan em vas agafar la mà, en aquell últim i trist dia... Amb força... ...