Avui Fa Un Any...

Avui fa un any que el meu cor es va trencar en mil fragments.

Avui fa un any que la vida es va truncar per sempre.

Avui fa un any que no aconsegueixo despertar d'aquest mal son.

Avui fa un any...

Fa un any Papa que vas transcendir...

Un any de nits fosques de l'ànima on m'he enfonsat completament, on he nadat en el fang més dens. On no trobo sortida.

Un any caminant amb el dolor, un any arrossegant la pena, intentant transformar-la.

Un any on puc comptar amb els dits d'una mà qui està al nostre equip, Papa. Però estic tranquil·la i sé que tu també. Encara que el patiment és desgarrador.

Hem vingut aquí a experimentar... I jo crec que he patit massa... L'entorn és poc empàtic i em fas tanta falta, Papa...

Tu ja ho saps.

Sé que estàs present, però que no et puc veure en aquesta vida terrenal. Però ens retrobarem de nou.

Les nosaltres animes no s'han separat mai, Papa, mai. Sempre junts.

Recordo quan em vas agafar la mà, en aquell últim i trist dia... Amb força...

Ho estic intentat tot Papa, però és molt difícil. I estic lluitant amb tot, intentant ser digna de tu i crec que ho estic fent bé i que estàs orgullós, però és molt dur...

Vas marxar amb el Rei d'Escacs a la mà. Autèntic. Tu no necessitaves floritures ni aparences. Qui realment té, no necessita demostrar-ho. Amb parlar amb tu cinc minuts era suficient per saber ho gran que eres. En aquesta vida terrenal les animes pures acostumem a refugiar-se en compartir amb qui realment importa, en les petites i veritables coses de la vida. Ens has deixat molt, ens ho has deixat tot, Papa. 

Visc la vida com una ofrena i penso; en el fons, tots actuem per intentar ser dignes dels nostres Pares, perquè estiguin orgullosos de nosaltres, per agrair-los la vida que ens han regalat. I això he intentat fer sempre. 

Encara que el meu caminar sigui amb el cor trencat, sé que m'acompanyes.

T'estimo molt Papa.