Avui fa dos anys que el meu cor es va trencar per sempre... Papa, saps que continuem connectats, però d'una altra manera i saps que continuo donant tot el que puc per seguir endavant, tot. La vida no és fàcil, està plena de reptes i de grans aprenentatges i encara no em faig a la idea que no despertaré d'aquest malson on no podem tornar a riure junts. Però sé que m'acompanyes, encara que no pugui veure't. Només qui ha patit amb nosaltres sap realment el dolor que hem sentit amb tu. Va ser molt dur i trist i ho continua sent. La vida és un misteri, és estranya i dolorosa, però també bonica, com tu m'has ensenyat moltes vegades. I la meva ànima sent que ens tornarem a veure. Et trobo molt a faltar Papa. 🖤
Blog personal. Espacio de reflexiones, relatos y vómitos emocionales.