Ir al contenido principal

Avui fa dos anys

Imagen
De
Avui fa dos anys que el meu cor es va trencar per sempre...

Papa, saps que continuem connectats, però d'una altra manera i saps que continuo donant tot el que puc per seguir endavant, tot.

La vida no és fàcil, està plena de reptes i de grans aprenentatges i encara no em faig a la idea que no despertaré d'aquest malson on no podem tornar a riure junts.

Però sé que m'acompanyes, encara que no pugui veure't.

Només qui ha patit amb nosaltres sap realment el dolor que hem sentit amb tu. Va ser molt dur i trist i ho continua sent.

La vida és un misteri, és estranya i dolorosa, però també bonica, com tu m'has ensenyat moltes vegades. I la meva ànima sent que ens tornarem a veure.

Et trobo molt a faltar Papa. 🖤

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Cada vez que tus ojos miran los míos

De
Me siento abrumada por esta carga electrizante.  Cada vez que tus ojos miran los míos, siento que todo se detiene.  Siento que mis venas se contraen.  Lo siento todo.  Te miro a los ojos y siento que entro en un universo.  Cuando nuestras miradas se sostienen más que fugazmente, siento que no puedo sostener mi alma.  Siento que caigo y a la vez me elevo.  Siento fuerza y debilidad a la vez.  Tus ojos me dan la vida, pero me la quitan al mismo tiempo.  Quisiera entrar en ellos y perderme.  Esther Ruth ©️
Publicar un comentario
Leer más

Creía haberte leído los ojos

De
Te diré que me inspiro con miradas y conexiones ajenas, para no confesar que me inspiro contigo.  Creía haberte leído los ojos.  Pero no.  Esta conexión es un delirio más de mi parte.  Qué noche tan oscura, con un muro enfrente, una sensación ridícula encima, cuál muñeca rota.  Esther Ruth ©️
Publicar un comentario
Leer más

Que difícil és fer-ho fàcil, o no...?

De
Després de 5 anys he tornat a aquesta platgeta. No és una platja espectacular, però està molt a propet de casa i significa molt. Aquí veníem el meu pare i jo sovint l'estiu abans que partís d'aquest món. I observava contenta com es recuperava i com tornava a gaudir de la vida, com un nen. No necessitem res més que poder respirar i somriure, el mar, la muntanya... En fi, els regals de la natura, per a ser intensament feliços i sentir-nos vius. I poder compartir-ho. El problema és que les ferides emocionals que arrosseguem, les frustracions, les comparacions, les expectatives, etc. Ens allunyen del que és realment essencial i fàcil. Que difícil és fer-ho fàcil, o no...? Avui he tingut l'impuls conscient o inconscient de venir aquí, he anat a córrer i necessitava venir a aquest raconet. Potser necessito connectar-me més amb el meu Pare, demanar-li més consell i inspiració. Sé que m'acompanya sempre. 💫 La vida ja sabem que és un aprenentatge constant. Ens agradi o no, la i...
Publicar un comentario
Leer más