Señales de nuestros seres queridos

Mi Padre partió de esta experiencia terrenal hace poco más de dos años. 🕊️

Y hoy lo he visto.

Puedes ver a tus seres queridos en señales, en números, en canciones, en olores, en frases...

Hoy mi Padre me ha enviado a una persona que se parecía mucho a él. Lo ha hecho en varias ocasiones.

Puede que pienses que es casualidad, que es lo que quiero ver... Pero ha sido en el momento perfecto, en un momento en el que me ha dado un mensaje.

A veces necesitamos que nos digan que están ahí, y sin que lo esperes lo hacen.

Y te alientan a que sigas, te felicitan por afrontar tus miedos y te dicen que están allí contigo, animándote.

Te muestran que están orgullosos de que traspases lo que tal vez ellos no pudieron hacer.

Son tus guías y te acompañan siempre, no lo olvides nunca. 💫

Esther-Ruth ©️

Comentarios

Entradas populares de este blog

Nunca

A veces no se trata de ser suficiente para otros, sino de aprender a serlo para una misma. Hay quien no puede sostener lo que somos. Y eso no nos resta valor. Ámate. Ahí empieza todo. ✨ Nido Mental ©️ • #amorpropio #autoestima #saludmental #crecimientopersonal #reflexiones

Quan canto

Quan canto i la melodia em transporta a una galàxia plena de matisos, tanco els ulls. Tanco els ulls per a assaborir cada nota, tanco els ulls per sentir dins meu cada espurna d'intensitat. Tanco els ulls per a concentrar-me, per a sentir dins meu la música, per a sentir com les ferides es desfan per uns instants. Tanco els ulls com quan faig un petó d'amor i el temps d'eixa d'existir. Esther Ruth ©️

La vida ens pot trencar o ens pot transformar

La vida ens pot trencar o ens pot transformar. Depèn del que ens toqui viure, però també de com naveguem les emocions, de com les acceptem i de com aprenem a perdonar-nos. Hi ha reptes que ens poden deixar enfonsats al fang. Dols, traïcions, injustícies... I transitar-ho també passa per acceptar que, en el passat, vam actuar amb la informació que teníem aleshores. Hi havia coses que no sabíem, que encara no coneixíem, i no podem jutjar aquella antiga versió de nosaltres amb la consciència que tenim avui. No sempre ressorgim igual. De vegades ressorgim més conscients, més sensibles, més profunds... Vivim en una època curiosament interessant, en què ens exigim massa, ens comparem massa i sovint oblidem tot el que ja hem superat i sostingut. I tampoc som conscients fins a quin punt una paraula, una reflexió o una actitud nostra pot haver influït en la vida d’algú. Potser hem estat llum, refugi o inspiració sense arribar-ho a saber mai. Potser una de les relacions més importants que tindre...

Nido Mental

Buscar este blog