Després de 5 anys he tornat a aquesta platgeta.
No és una platja espectacular, però està molt a propet de casa i significa molt.
Aquí veníem el meu pare i jo sovint l'estiu abans que partís d'aquest món. I observava contenta com es recuperava i com tornava a gaudir de la vida, com un nen.
No necessitem res més que poder respirar i somriure, el mar, la muntanya... En fi, els regals de la natura, per a ser intensament feliços i sentir-nos vius. I poder compartir-ho.
El problema és que les ferides emocionals que arrosseguem, les frustracions, les comparacions, les expectatives, etc. Ens allunyen del que és realment essencial i fàcil.
Que difícil és fer-ho fàcil, o no...?
Avui he tingut l'impuls conscient o inconscient de venir aquí, he anat a córrer i necessitava venir a aquest raconet.
Potser necessito connectar-me més amb el meu Pare, demanar-li més consell i inspiració. Sé que m'acompanya sempre. 💫
La vida ja sabem que és un aprenentatge constant. Ens agradi o no, la incomoditat i el neguit intern que experimentem i que a vegades tant ens dol, ens trasllada un pas endavant. ☯️
Comentarios
Publicar un comentario