Ir al contenido principal

Ja pot... Que no...

Imagen
De
Ja poden penetrar els rajos de sol la meva pell
Ja pot la mar estar en calma
Ja poden cantar els ocells a la meva finestra 
Ja em poden somriure els nens 
Ja pot un paisatge ser paradisíac
Ja pot la brisa refrescar la meva ment... 

Que l'espina que tinc clavada, no marxa... 

No marxa aquest dol imaginari, aquest dolor per una cosa que no ha sigut, o sí...  

Que perillós és refugiar-se en el que et fa sentir viva, quan pot caure en qualsevol moment, com les fulles a la tardor. 

El que et fa vibrar l'ànima, costa deixar-ho anar. 

Esther Ruth ©️ 


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Cada vez que tus ojos miran los míos

De
Me siento abrumada por esta carga electrizante.  Cada vez que tus ojos miran los míos, siento que todo se detiene.  Siento que mis venas se contraen.  Lo siento todo.  Te miro a los ojos y siento que entro en un universo.  Cuando nuestras miradas se sostienen más que fugazmente, siento que no puedo sostener mi alma.  Siento que caigo y a la vez me elevo.  Siento fuerza y debilidad a la vez.  Tus ojos me dan la vida, pero me la quitan al mismo tiempo.  Quisiera entrar en ellos y perderme.  Esther Ruth ©️
Publicar un comentario
Leer más

Creía haberte leído los ojos

De
Te diré que me inspiro con miradas y conexiones ajenas, para no confesar que me inspiro contigo.  Creía haberte leído los ojos.  Pero no.  Esta conexión es un delirio más de mi parte.  Qué noche tan oscura, con un muro enfrente, una sensación ridícula encima, cuál muñeca rota.  Esther Ruth ©️
Publicar un comentario
Leer más

Que difícil és fer-ho fàcil, o no...?

De
Després de 5 anys he tornat a aquesta platgeta. No és una platja espectacular, però està molt a propet de casa i significa molt. Aquí veníem el meu pare i jo sovint l'estiu abans que partís d'aquest món. I observava contenta com es recuperava i com tornava a gaudir de la vida, com un nen. No necessitem res més que poder respirar i somriure, el mar, la muntanya... En fi, els regals de la natura, per a ser intensament feliços i sentir-nos vius. I poder compartir-ho. El problema és que les ferides emocionals que arrosseguem, les frustracions, les comparacions, les expectatives, etc. Ens allunyen del que és realment essencial i fàcil. Que difícil és fer-ho fàcil, o no...? Avui he tingut l'impuls conscient o inconscient de venir aquí, he anat a córrer i necessitava venir a aquest raconet. Potser necessito connectar-me més amb el meu Pare, demanar-li més consell i inspiració. Sé que m'acompanya sempre. 💫 La vida ja sabem que és un aprenentatge constant. Ens agradi o no, la i...
Publicar un comentario
Leer más