Ir al contenido principal

Ja pot... Que no...

Imagen
De
Ja poden penetrar els rajos de sol la meva pell
Ja pot la mar estar en calma
Ja poden cantar els ocells a la meva finestra 
Ja em poden somriure els nens 
Ja pot un paisatge ser paradisíac
Ja pot la brisa refrescar la meva ment... 

Que l'espina que tinc clavada, no marxa... 

No marxa aquest dol imaginari, aquest dolor per una cosa que no ha sigut, o sí...  

Que perillós és refugiar-se en el que et fa sentir viva, quan pot caure en qualsevol moment, com les fulles a la tardor. 

El que et fa vibrar l'ànima, costa deixar-ho anar. 

Esther Ruth ©️ 


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Nunca

De
A veces no se trata de ser suficiente para otros, sino de aprender a serlo para una misma. Hay quien no puede sostener lo que somos. Y eso no nos resta valor. Ámate. Ahí empieza todo. ✨  Nido Mental ©️ • #amorpropio #autoestima #saludmental #crecimientopersonal #reflexiones
Publicar un comentario
Leer más

Quan canto

De
Quan canto i la melodia em transporta a una galàxia plena de matisos, tanco els ulls. Tanco els ulls per a assaborir cada nota, tanco els ulls per sentir dins meu cada espurna d'intensitat. Tanco els ulls per a concentrar-me, per a sentir dins meu la música, per a sentir com les ferides es desfan per uns instants. Tanco els ulls com quan faig un petó d'amor i el temps d'eixa d'existir. Esther Ruth ©️ 
Publicar un comentario
Leer más

La vida ens pot trencar o ens pot transformar

De
La vida ens pot trencar o ens pot transformar. Depèn del que ens toqui viure, però també de com naveguem les emocions, de com les acceptem i de com aprenem a perdonar-nos. Hi ha reptes que ens poden deixar enfonsats al fang. Dols, traïcions, injustícies... I transitar-ho també passa per acceptar que, en el passat, vam actuar amb la informació que teníem aleshores. Hi havia coses que no sabíem, que encara no coneixíem, i no podem jutjar aquella antiga versió de nosaltres amb la consciència que tenim avui. No sempre ressorgim igual. De vegades ressorgim més conscients, més sensibles, més profunds... Vivim en una època curiosament interessant, en què ens exigim massa, ens comparem massa i sovint oblidem tot el que ja hem superat i sostingut. I tampoc som conscients fins a quin punt una paraula, una reflexió o una actitud nostra pot haver influït en la vida d’algú. Potser hem estat llum, refugi o inspiració sense arribar-ho a saber mai. Potser una de les relacions més importants que tindre...
Publicar un comentario
Leer más