Nido Mental

Aquests dies he après moltes coses...  -Que la hipocresia no té límits. -Que la ingenuïtat ens acabarà matant. -Que l'oportunisme està més de moda que mai. -Que es pot fer postureig a costa del patiment aliè.  -Que cal fer pantomima per a mantenir els privilegis. -Que es pot ser ateu i feminista però defensar la religió islàmica.  -Que si no aprofites qualsevol situació per a fer publicitat, ets babau.  -Que no pots fer crítica de segons que perquè se t'acusa amb una etiqueta. Creieu que hi ha coherència i sentit de la justícia dins la nostra societat?

Això és una reflexió sense sentit, fora de lloc i potser estèril que intento escriure segons m'indica el meu cervell. Ho sento si fereixo alguna sensibilitat:  Observo, llegeixo i m'empapo d'actituds valentes, orgulloses... Observo un cert coratge disfressat de moda, de progressisme contradictori i no puc evitar que em surti fum del cap. De cop i volta la massa s'ha tornat excessivament una massa de bonança i empatia... I d'una valentia que crec no s'endinsa gaire en els sen timents d'aquella persona que ha perdut, sigui en la part del món que sigui, la seva parella, el seu germà, la seva mare, el seu fill... Per un assassinat provocat per les mateixes elits de merda o per uns radicals descontrolats i no vigilats que arruïna la vida als de sempre, els/les innocents. Això es podria haver evitat, que diguin el que vulguin. Jo no aplaudiré a ningú ni m'ompliré la boca de "bonrollisme" mentre seguim submergits en un capitalisme descontrolat ...