On està la coherència?

Aquests dies he après moltes coses...

-Que la hipocresia no té límits.

-Que la ingenuïtat ens acabarà matant.

-Que l'oportunisme està més de moda que mai.

-Que es pot fer postureig a costa del patiment aliè.

-Que cal fer pantomima per a mantenir els privilegis.

-Que es pot ser ateu i feminista però defensar la religió islàmica.

-Que si no aprofites qualsevol situació per a fer publicitat, ets babau.

-Que no pots fer crítica de segons que perquè se t'acusa amb una etiqueta.

Creieu que hi ha coherència i sentit de la justícia dins la nostra societat?

atemptats barcelona, vinyetes, islam, islamofobia, terrorismo, ataques en barcelona, atacs a barcelona, terrorisme a la rambla, la rambla de barcelona, rajola de barcelona, flor de barcelona, agost 2017, terrorismo islamico, iman islamico, iman radical, radicalismo islamico, buenismo, solidaritat, iman de rubi, iman de alcanar, ripoll

Comentarios

Entradas populares de este blog

Quan canto

Quan canto i la melodia em transporta a una galàxia plena de matisos, tanco els ulls. Tanco els ulls per a assaborir cada nota, tanco els ulls per sentir dins meu cada espurna d'intensitat. Tanco els ulls per a concentrar-me, per a sentir dins meu la música, per a sentir com les ferides es desfan per uns instants. Tanco els ulls com quan faig un petó d'amor i el temps d'eixa d'existir. Esther Ruth ©️

Que difícil és fer-ho fàcil, o no...?

Després de 5 anys he tornat a aquesta platgeta. No és una platja espectacular, però està molt a propet de casa i significa molt. Aquí veníem el meu pare i jo sovint l'estiu abans que partís d'aquest món. I observava contenta com es recuperava i com tornava a gaudir de la vida, com un nen. No necessitem res més que poder respirar i somriure, el mar, la muntanya... En fi, els regals de la natura, per a ser intensament feliços i sentir-nos vius. I poder compartir-ho. El problema és que les ferides emocionals que arrosseguem, les frustracions, les comparacions, les expectatives, etc. Ens allunyen del que és realment essencial i fàcil. Que difícil és fer-ho fàcil, o no...? Avui he tingut l'impuls conscient o inconscient de venir aquí, he anat a córrer i necessitava venir a aquest raconet. Potser necessito connectar-me més amb el meu Pare, demanar-li més consell i inspiració. Sé que m'acompanya sempre. 💫 La vida ja sabem que és un aprenentatge constant. Ens agradi o no, la i...

Cada vez que tus ojos miran los míos

Me siento abrumada por esta carga electrizante. Cada vez que tus ojos miran los míos, siento que todo se detiene. Siento que mis venas se contraen. Lo siento todo. Te miro a los ojos y siento que entro en un universo. Cuando nuestras miradas se sostienen más que fugazmente, siento que no puedo sostener mi alma. Siento que caigo y a la vez me elevo. Siento fuerza y debilidad a la vez. Tus ojos me dan la vida, pero me la quitan al mismo tiempo. Quisiera entrar en ellos y perderme. Esther Ruth ©️

Nido Mental

Buscar este blog