Ir al contenido principal

20 años

Hoy hace 20 años que murió mi bisabuela, la iaia Juana. 

I escribo estas líneas sentada en mi escritorio. Situado justo donde ella tenía su sofá y solía rezar a oscuras. Es como si nos hubiéramos fusionado en alguna línea del espacio tiempo. 

Ahora que vivo yo aquí, después de tanto tiempo, no necesito siquiera cerrar los ojos para ver cómo era todo, mirar su sonrisa y sentir el olor de su habitación, en la que tantas horas había jugado. 

Siempre pensé que ella era la persona más buena del mundo, 20 años más tarde lo sigo creyendo. 

Espero que desde allí donde esté me siga dando fuerzas y esperanzas para seguir creyendo en el bien y en la bondad de las personas. Ya que en este mundo también existe el mal más profundo y es difícil no perder la cordura siendo consciente de ello. 

Esther-Ruth 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Nunca

A veces no se trata de ser suficiente para otros, sino de aprender a serlo para una misma. Hay quien no puede sostener lo que somos. Y eso no nos resta valor. Ámate. Ahí empieza todo. ✨  Nido Mental ©️ • #amorpropio #autoestima #saludmental #crecimientopersonal #reflexiones

Quan canto

Quan canto i la melodia em transporta a una galàxia plena de matisos, tanco els ulls. Tanco els ulls per a assaborir cada nota, tanco els ulls per sentir dins meu cada espurna d'intensitat. Tanco els ulls per a concentrar-me, per a sentir dins meu la música, per a sentir com les ferides es desfan per uns instants. Tanco els ulls com quan faig un petó d'amor i el temps d'eixa d'existir. Esther Ruth ©️ 

La vida ens pot trencar o ens pot transformar

La vida ens pot trencar o ens pot transformar. Depèn del que ens toqui viure, però també de com naveguem les emocions, de com les acceptem i de com aprenem a perdonar-nos. Hi ha reptes que ens poden deixar enfonsats al fang. Dols, traïcions, injustícies... I transitar-ho també passa per acceptar que, en el passat, vam actuar amb la informació que teníem aleshores. Hi havia coses que no sabíem, que encara no coneixíem, i no podem jutjar aquella antiga versió de nosaltres amb la consciència que tenim avui. No sempre ressorgim igual. De vegades ressorgim més conscients, més sensibles, més profunds... Vivim en una època curiosament interessant, en què ens exigim massa, ens comparem massa i sovint oblidem tot el que ja hem superat i sostingut. I tampoc som conscients fins a quin punt una paraula, una reflexió o una actitud nostra pot haver influït en la vida d’algú. Potser hem estat llum, refugi o inspiració sense arribar-ho a saber mai. Potser una de les relacions més importants que tindre...