Sonreír entre chaparrón de lágrimas

Mi reloj está a punto de marcar las 00:00 h del 5 de mayo y eso sólo significa una cosa, hace un mes que trascendiste.

Algunos días me sorprendo viéndome levantarme por la mañana y afrontando el día, haciendo lo pertinente, o intentándolo, hacia adelante...

Me sorprendo viéndome sonreír, entre chaparrón y chaparrón de lágrimas.

Y se me escapa un tímido gesto de orgullo por sentirme fuerte y entonces sé que estás conmigo, ayudándome. Dándome la fortaleza que siempre me has mostrado. Tu fortaleza está dentro de mí y sí, me enorgullezco enormemente del Padre que tengo.

Esther-Ruth ©️

Comentarios

Entradas populares de este blog

Quan canto

Quan canto i la melodia em transporta a una galàxia plena de matisos, tanco els ulls. Tanco els ulls per a assaborir cada nota, tanco els ulls per sentir dins meu cada espurna d'intensitat. Tanco els ulls per a concentrar-me, per a sentir dins meu la música, per a sentir com les ferides es desfan per uns instants. Tanco els ulls com quan faig un petó d'amor i el temps d'eixa d'existir. Esther Ruth ©️

Que difícil és fer-ho fàcil, o no...?

Després de 5 anys he tornat a aquesta platgeta. No és una platja espectacular, però està molt a propet de casa i significa molt. Aquí veníem el meu pare i jo sovint l'estiu abans que partís d'aquest món. I observava contenta com es recuperava i com tornava a gaudir de la vida, com un nen. No necessitem res més que poder respirar i somriure, el mar, la muntanya... En fi, els regals de la natura, per a ser intensament feliços i sentir-nos vius. I poder compartir-ho. El problema és que les ferides emocionals que arrosseguem, les frustracions, les comparacions, les expectatives, etc. Ens allunyen del que és realment essencial i fàcil. Que difícil és fer-ho fàcil, o no...? Avui he tingut l'impuls conscient o inconscient de venir aquí, he anat a córrer i necessitava venir a aquest raconet. Potser necessito connectar-me més amb el meu Pare, demanar-li més consell i inspiració. Sé que m'acompanya sempre. 💫 La vida ja sabem que és un aprenentatge constant. Ens agradi o no, la i...

Nunca

A veces no se trata de ser suficiente para otros, sino de aprender a serlo para una misma. Hay quien no puede sostener lo que somos. Y eso no nos resta valor. Ámate. Ahí empieza todo. ✨ Nido Mental ©️ • #amorpropio #autoestima #saludmental #crecimientopersonal #reflexiones

Nido Mental

Buscar este blog