Ir al contenido principal

Adéu 2021

Imagen
De
🖤Adéu 2021, l'any més dur de la meva vida. L'any on he hagut de dir adéu abans de temps al meu còmplice, al meu amic, al meu Pare.
L'any que recordaré sempre.
L'any on m'he superat més que mai seguint endavant i seguint repartint somriures tot i tenir el cor trencat.
L'any on he hagut de lluitar dia rere dia amb la meva pròpia ment. Aprenent a conviure amb la por, la tristesa i l'ansietat.
L'any on la ràbia no m'ha vençut perquè segueixo desitjant que la vida i la humanitat evolucionin de tot cor.
Us desitjo un any ple de consciència. Un any on els humans puguem escoltar els xiuxiueigs de la nostra ànima i ser molt més del que ens han fet creure. Un any on les persones es treguin el vel dels ulls per a descobrir les veritats. Un any on les coses materials i voler aparentar quedin en un segon pla. Un any on ens agafem de les mans, sense hostilitat i sense por. Un any on l'Univers, Déu, els Àngels i els nostres Éssers Estimats ens guiïn a l'evolució, a estimar la vida, la natura i tornem a escoltar la saviesa de la nostra Mare Terra, lluny de les coses que no tenen sentit i a prop de la verdadera saviesa de la vida, sentint el nostre veritable esperit.
Feliç Vida amb Pau, Amor i Evolució.✨

Etiquetas:

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Cada vez que tus ojos miran los míos

De
Me siento abrumada por esta carga electrizante.  Cada vez que tus ojos miran los míos, siento que todo se detiene.  Siento que mis venas se contraen.  Lo siento todo.  Te miro a los ojos y siento que entro en un universo.  Cuando nuestras miradas se sostienen más que fugazmente, siento que no puedo sostener mi alma.  Siento que caigo y a la vez me elevo.  Siento fuerza y debilidad a la vez.  Tus ojos me dan la vida, pero me la quitan al mismo tiempo.  Quisiera entrar en ellos y perderme.  Esther Ruth ©️
Publicar un comentario
Leer más

Creía haberte leído los ojos

De
Te diré que me inspiro con miradas y conexiones ajenas, para no confesar que me inspiro contigo.  Creía haberte leído los ojos.  Pero no.  Esta conexión es un delirio más de mi parte.  Qué noche tan oscura, con un muro enfrente, una sensación ridícula encima, cuál muñeca rota.  Esther Ruth ©️
Publicar un comentario
Leer más

Que difícil és fer-ho fàcil, o no...?

De
Després de 5 anys he tornat a aquesta platgeta. No és una platja espectacular, però està molt a propet de casa i significa molt. Aquí veníem el meu pare i jo sovint l'estiu abans que partís d'aquest món. I observava contenta com es recuperava i com tornava a gaudir de la vida, com un nen. No necessitem res més que poder respirar i somriure, el mar, la muntanya... En fi, els regals de la natura, per a ser intensament feliços i sentir-nos vius. I poder compartir-ho. El problema és que les ferides emocionals que arrosseguem, les frustracions, les comparacions, les expectatives, etc. Ens allunyen del que és realment essencial i fàcil. Que difícil és fer-ho fàcil, o no...? Avui he tingut l'impuls conscient o inconscient de venir aquí, he anat a córrer i necessitava venir a aquest raconet. Potser necessito connectar-me més amb el meu Pare, demanar-li més consell i inspiració. Sé que m'acompanya sempre. 💫 La vida ja sabem que és un aprenentatge constant. Ens agradi o no, la i...
Publicar un comentario
Leer más