Ir al contenido principal

Fortaleza

Fortaleza

¿Qué es la fortaleza? 

En nuestra sociedad parece que ser fuerte es sinónimo de invulnerable, de rigidez, de superar rápido los obstáculos, no mostrar las emociones o no dejarse llevar por ellas...

Ser fuerte es afrontar lo que te sucede, admitirlo, dejarte romper, mirar de frente a tus heridas, compartir el dolor, abrirte a la fragilidad, asumiendo que en muchas ocasiones serás juzgado, rechazado... 

Ser fuerte es mucho más de lo que nos han hecho creer. A veces, cuanto más aparentemente segura es una persona, más miedo e inseguridades esconde y lleva una máscara ficticia para no mostrar sus temores. 

Las personas muy sensibles somos constantemente tachadas de frágiles y no hay nada más fuerte que querer ser consciente de lo que te sucede para trabajarlo, duela lo que duela y poder seguir adelante, evolucionando. 

Esther-Ruth ©️ 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Nunca

A veces no se trata de ser suficiente para otros, sino de aprender a serlo para una misma. Hay quien no puede sostener lo que somos. Y eso no nos resta valor. Ámate. Ahí empieza todo. ✨  Nido Mental ©️ • #amorpropio #autoestima #saludmental #crecimientopersonal #reflexiones

Quan canto

Quan canto i la melodia em transporta a una galàxia plena de matisos, tanco els ulls. Tanco els ulls per a assaborir cada nota, tanco els ulls per sentir dins meu cada espurna d'intensitat. Tanco els ulls per a concentrar-me, per a sentir dins meu la música, per a sentir com les ferides es desfan per uns instants. Tanco els ulls com quan faig un petó d'amor i el temps d'eixa d'existir. Esther Ruth ©️ 

La vida ens pot trencar o ens pot transformar

La vida ens pot trencar o ens pot transformar. Depèn del que ens toqui viure, però també de com naveguem les emocions, de com les acceptem i de com aprenem a perdonar-nos. Hi ha reptes que ens poden deixar enfonsats al fang. Dols, traïcions, injustícies... I transitar-ho també passa per acceptar que, en el passat, vam actuar amb la informació que teníem aleshores. Hi havia coses que no sabíem, que encara no coneixíem, i no podem jutjar aquella antiga versió de nosaltres amb la consciència que tenim avui. No sempre ressorgim igual. De vegades ressorgim més conscients, més sensibles, més profunds... Vivim en una època curiosament interessant, en què ens exigim massa, ens comparem massa i sovint oblidem tot el que ja hem superat i sostingut. I tampoc som conscients fins a quin punt una paraula, una reflexió o una actitud nostra pot haver influït en la vida d’algú. Potser hem estat llum, refugi o inspiració sense arribar-ho a saber mai. Potser una de les relacions més importants que tindre...