Ir al contenido principal

Tortura

Tras derramar lágrimas y lágrimas, tras intentar ver algo de luz en esta oscuridad, tras mil pensamientos y emociones, sólo puedo llegar a sentir que la vida me está torturando.

Así me siento, siento que siempre he vivido en una constante lucha y aunque todavía soy muy joven y siempre he querido salir adelante, muchas de las experiencias que me ha tocado vivir han sido muy dolorosas. Aún responsabilizándome de mi propia vida, la gran mayoría de cosas tormentosas suceden, las quieras o no. 

Sí, me siento torturada. Siento que la vida me ha traicionado. Puede sonar fuerte, pero así lo percibe mi alma. 

Ha habido muchas experiencias dolorosas en las que me ha tocado estar, pero al menos la vida no me quitaba a lo que más quería. Eso era el temor que más pavor me daba y al final se ha cumplido. 

Siento un encarnizamiento, siento que la vida me señala y se ríe de mí. Siento que estoy perdiendo la esperanza.

Esther-Ruth ©️ 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Nunca

A veces no se trata de ser suficiente para otros, sino de aprender a serlo para una misma. Hay quien no puede sostener lo que somos. Y eso no nos resta valor. Ámate. Ahí empieza todo. ✨  Nido Mental ©️ • #amorpropio #autoestima #saludmental #crecimientopersonal #reflexiones

Quan canto

Quan canto i la melodia em transporta a una galàxia plena de matisos, tanco els ulls. Tanco els ulls per a assaborir cada nota, tanco els ulls per sentir dins meu cada espurna d'intensitat. Tanco els ulls per a concentrar-me, per a sentir dins meu la música, per a sentir com les ferides es desfan per uns instants. Tanco els ulls com quan faig un petó d'amor i el temps d'eixa d'existir. Esther Ruth ©️ 

La vida ens pot trencar o ens pot transformar

La vida ens pot trencar o ens pot transformar. Depèn del que ens toqui viure, però també de com naveguem les emocions, de com les acceptem i de com aprenem a perdonar-nos. Hi ha reptes que ens poden deixar enfonsats al fang. Dols, traïcions, injustícies... I transitar-ho també passa per acceptar que, en el passat, vam actuar amb la informació que teníem aleshores. Hi havia coses que no sabíem, que encara no coneixíem, i no podem jutjar aquella antiga versió de nosaltres amb la consciència que tenim avui. No sempre ressorgim igual. De vegades ressorgim més conscients, més sensibles, més profunds... Vivim en una època curiosament interessant, en què ens exigim massa, ens comparem massa i sovint oblidem tot el que ja hem superat i sostingut. I tampoc som conscients fins a quin punt una paraula, una reflexió o una actitud nostra pot haver influït en la vida d’algú. Potser hem estat llum, refugi o inspiració sense arribar-ho a saber mai. Potser una de les relacions més importants que tindre...