La vida m'ha robat la teva companyia

Escric aquestes línies amb tu al costat, et miro i se'm trenca el cor.

En aquesta càlida i freda habitació. Res pot esvair el que se m'escapa de les mans.

I és que m'escapes tu, el tresor que més lliçons m'ha donat.

Ens hem estimat molt, hem viscut, hem rigut, hem patit, ens hem divertit... Molt! Hem gaudit de la vida junts, assaborint les petites coses.

Desitjaria poder gaudir de tu molts més anys, però la vida m'ha robat la teva companyia.

Diuen que l'anima escull al pare i a la mare. Jo estic molt orgullosa del Pare i de la Mare que tinc. I quin Pare! Tothom t'ha admirat sempre. Un home amb personalitat, autèntic.

M'has ensenyat tantes coses... coses que s'han impregnat dins meu, sempre estaràs amb mi, no ho oblidis mai!

No moriràs mai, sempre estaràs en la nostra mirada, en el nostre somriure. Acompanyant-nos en els nostres somnis. Ets en nosaltres i podem sentir la teva gran força i immensa valentia.

Sempre m'has recolzat en tot, sense prejudicis. En el teatre, en la música, en l'escriptura, en el meu ofici de pallassa que tant t'ha emocionat, en les coses que t'explicava... Et trobaré tant a faltar...

Gràcies per ser el meu Pare i gràcies per ser el meu millor amic! T'estimo molt Papa, per l'eternitat.

La teva filla petita Esther-Ruth