Ja poden penetrar els rajos de sol la meva pell Ja pot la mar estar en calma Ja poden cantar els ocells a la meva finestra Ja em poden somriure els nens Ja pot un paisatge ser paradisíac Ja pot la brisa refrescar la meva ment... Que l'espina que tinc clavada, no marxa... No marxa aquest dol imaginari, aquest dolor per una cosa que no ha sigut, o sí... Que perillós és refugiar-se en el que et fa sentir viva, quan pot caure en qualsevol moment, com les fulles a la tardor. El que et fa vibrar l'ànima, costa deixar-ho anar. Esther Ruth ©️
Nido Mental
Blog personal. Espacio de reflexiones, relatos y vómitos emocionales.